Permeteu-me que faci una cosa molt comuna, típica, ordinària, vulgar, en aquestes dates. Permeteu-me que faci públics els compromisos que he adquirit en la intimitat del jo.

No, no he fet cap propòsit especial per celebrar un conjunt de 365 dies definit per convenció —si vull millorar alguna cosa no espero al canvi d’agenda—, però els últims mesos he fet certs ajustaments que aquí recullo i ara aprofito la situació per aparentar gran profunditat intel·lectual i, a més, exercir una mica de pressió social exposant-me al fracàs públic.

LLETRES
–          Aprendre un idioma amb pocs parlants. Ja parlo anglès i castellà; puc viatjar pel món. Vull aprendre un idioma per curiositat, per guanyar credibilitat quan espero que altres aprenguin català i, les coses com són, per fer el fatxenda.
–          Millorar el francès. Torneu amunt i recordeu que estem en l’apartat de lletres.
–          Ampliar coneixements sobre traducció. Tot i que certs estudis i conferències no m’aportin tot el que n’espero, és millor poc que res. I també confio en la pràctica, que és la millor manera d’aprendre.

CIÈNCIES
–          Esdevenir un químic de debò. Vaig fer moltes pràctiques a la universitat, en empresa, el màster, però sempre en clau de formació i en períodes relativament breus. Aquest cop l’objectiu de la meva presència al laboratori és ser químic, no aprendre’n.

ALTRES
–          Ampliar els quilòmetres que nedo per setmana. Ja sigui anant a nedar més dies o fent més piscines quan hi vagi. Si l’activitat que t’agrada és també sana, què fas a casa?
–          Sortir al carrer cada dia. Seguint amb la línia anterior de sortir de l’habitació. Encara que sigui per baixar les escombraries o comprar el pa.
–          Dedicar-me més als llibres i als jocs. Llibres, videojocs i jocs de taula, el millor recurs quan no tens una piscina a mà.

Sí que podria haver fet una llista molt més llarga… si busqués el camí cap a la frustració amb uns objectius inassequibles.