Aquest mes s’han celebrat les jornades d’inici dels tres projectes en els quals treballaré els propers anys. Era el primer cop que assistia al naixement d’un projecte d’escala europea i aquí en teniu els detalls per si no arribeu mai a ser químics però voleu saber com funciona la recerca.
Després de molts mesos d’ideació i de redacció de projecte, de contactar amb grups de recerca d’altres països i de molta paperassa legal, s’aconsegueix finançament per iniciar un projecte i s’organitzen unes jornades de dos o tres dies. Els caps dels grups de recerca participants es desplacen al país de l’organitzador per assistir a la presentació oficial del projecte, de cada participant i a unes sessions de debat per decidir els detalls pràctics i les vies d’acció. L’idioma que s’utilitza és sempre l’anglès —aspecte que mereix un relat a part.
Si el projecte està ben definit i els oradors són eloqüents, les presentacions dels diferents paquets de treball són clarificadores i útils. No sempre és així. Durant els debats s’acaben d’entendre els objectius i s’identifica quins personatges faran la murga durant tot el procés obsessionats amb determinades peticions i queixes.
També és inevitable una hora —o més— de comunicacions d’aspectes legals, econòmics i d’organització. Un ball de xifres, taules i calendaris s’apoderen de la projecció que acompanya una veu monòtona.
![Tot sigui per la ciència [imatge: Open Network Lab]](https://oscarazalbloc.files.wordpress.com/2014/02/sopar-terrassa.jpg?w=300&h=200)
Un sacrifici per la ciència [imatge: Open Network Lab]
Està clar que si no hi ha menjar pel mig no es pot fer un projecte en condicions. Llavors hi ha projectes d’un altre nivell que a part de menjar també hi ha d’haver sexe…
Retroenllaç: Presentacions orals, professors universitaris i hipocresia | Traduquímica et al.
Retroenllaç: Parleu anglès en públic? Eviteu certs errors bàsics | Traduquímica et al.
Retroenllaç: Els projectes de recerca europeus un any després | Traduquímica et al.