Algun cop he mencionat —no em feu buscar on— que la meva vida funciona en cicles d’un parell d’anys o tres, sovint per decisió pròpia, però de vegades el canvi es produeix sol.

El proppassat setembre, per Sant Jeroni, vaig anunciar que deixava l’ensenyament de l’anglès per estudiar els insecticides en dofins. Sí, ara sóc un químic ambiental a jornada pseudocompleta.

Algú estarà orgullós de mi

A part d’això, dedico les estones lliures a uns projectes lingüístics supersecrets, a nedar uns quants dies a la setmana i a l’oci com vaig anunciar en els falsos compromisos per a aquest any (falsos perquè venien d’abans, no perquè fossin mentida).

Així doncs, i com que encara no he aconseguit el reculatemps de l’Hermione, he hagut de deixar enrere una activitat que va estructurar i donar cos al meu curs 2012-2013, les classes de swing.

La natació ja em dóna la dosi d’exercici necessari i ja no tinc l’excés de temps lliure que em va portar a les classes. Però —alerta!— he dit les classes, que no vol dir que no em vegeu a la pista, que el ball i la gent que s’hi troba s’ho mereixen.