El Doctor serà Doctora (imatges©: BBC)

Estic en procés d’escriure la tesi doctoral en català —i un percentatge en anglès per obtenir la menció internacional— quan anuncien que l’actor que prendrà el relleu com a protagonista de Doctor Who serà, de fet, una actiu. I sorprenentment, són dues coses estretament lligades.

Al món hi ha dos tipus de persones: els que no han sentit a parlar mai de Traduquímica et al. i el Pons. Ara fa dos anys, el Pons va veure el vídeo introductori del meu primer musical científic. Ho sé perquè sempre que em llegeix deixa un comentari. Fins i tot quan llegeix en diagonal. Tota la resta podeu anar a pastar fang veure el vídeo en aquest enllaç.

Si l’heu vist, ja sabeu que els piretroides són pesticides menys tòxics que el DDT, els organofosforats i els carbamats i que els utilitzen en piscifactories —i que no em dedico professionalment a cantar. Com que no hi ha l’espectacle sencer, el vídeo presenta un toc shakespearià, molt soroll per no res. I per això us vull presentar aquests pesticides que heu estat menjant tota la vida i que, probablement, us heu posat al cap sense saber-ho.

Fa prop d’un segle es van estudiar les piretrines, que s’extreien d’una planta de la família dels crisantems, i es van modificar per veure com canviava la seva activitat química. D’elles en deriven els piretroides. Al llarg dels anys 70 els piretroides van passar de l’ús domèstic a pesticides en l’agricultura i van començar a substituir altres pesticides. Els piretroides eren molt efectius, estables però biodegradables i eren més tòxics per als insectes que per als mamífers.

El cas és que els piretroides no s’utilitzen només als camps. S’utilitzen també per eliminar paràsits en granges i piscifactories, per tractar els polls o la sarna i per controlar la malària, que transmeten els mosquits. I si teniu insecticida a casa, molt probablement conté piretroides.

Però què hi pinten la llengua i Doctor Who al títol d’aquest text? Resulta que el català fa una cosa molt curiosa, inusual i terminològicament desaconsellable. En català els piretroides són transgènere —no ho confongueu amb transgènics. En un context agricultural s’anomenen en masculí (permetrín), mentre que en un context farmacèutic s’anomenen en femení (permetrina). «He fumigat el camp amb permetrín», però «M’he aplicat un xampú amb permetrina per matar els polls». Bé, només passa amb els que acaben en -ín o -ina; els altres, com el fenvalerat, no canvien.

El dilema rau en un text genèric en què es parli dels compostos com a molècules (la introducció de la meva tesi) o quan es discuteixin alhora les diferents aplicacions (estudis de la meva tesi). I no s’hi val anar canviant els pobres pesticides de gènere a cada paràgraf. El dilema al quadrat rau en què, potser per influència del castellà, que els fa sempre en femení, al meu laboratori sempre s’han anomenat en femení en català. I ara m’adono que potser hauria d’esmenar uns quants textos.

En català, alguns piretroides s’anomenen en masculí en contextos d’agricultura i en femení en contextos de farmàcia

I això ens porta al Doctor Who, que diumenge passat van anunciar que el següent Doctor serà, després de 54 anys i 13* encarnacions masculines, una Doctora. Que en anglès només implica un canvi de pronoms, però en català el nom canviarà de gènere i podria suposar un repte de traducció en algunes escenes. Tristament, hi ha un munt de paranoics (i paranoiques) que s’indignen perquè un extraterrestre de 2000 anys que canvia periòdicament de cos inclourà els genitals en el següent canvi. Tot i que, de fet, no s’ha mencionat mai què hi té a baix i qui sap.

En definitiva, que escric un blog per fer-me el modern i no hi ha res més modern que respectar els canvis de gènere de qualsevol persona, personatge o pesticida.

—–

* Aclariment per als fans torracollons experts: Evidentment, compto el Doctor de la guerra, però no el Doctor metacrisi perquè aquest és un desviament que no porta a l’encarnació actual.