La setmana passada vaig assistir als últims Espais Terminològics del TERMCAT i fins i tot em van deixar pujar a l’escenari!

Cada dos anys el TERMCAT dedica els Espais Terminològics a un tema. Sent l’Any Fabra, era lògic dedicar-los a analitzar la terminologia dins de l’obra del Mestre. El format de la jornada eren converses entre un membre del TERMCAT i un o més especialistes de la llengua.

En la conversa terminològica entre Jordi Ginebra (comissari de l’Any Fabra) i Jordi Bover (TERMCAT) vam conèixer el Fabra neòleg. Resulta que un neologisme no és només un mot nou, sinó també un mot normalitzat, com quan Fabra va decidir que s’havia de dir sodi, anus o aliè en comptes de sodio, ano i agè. També Fabra va introduir la distinció entre data i dada o màniga i mànega. Ara bé, la feina d’agafar tota l’obra del Mestre i fer una llista contrastada dels neologismes que va crear encara estar pendent.

Carolina Santamaria (Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans) i Xavier Fargas (TERMCAT) van parlar de la terminologia al diccionari general. Vam veure que Fabra, enginyer químic, afegia al seu diccionari molts més termes d’algunes ciències en concret que d’altres àrees temàtiques. Les definicions de les espècies incloïen el nom científic, els compostos químics incloïen la fórmula, els elements, el nombre atòmic i el símbol; que és la manera més precisa de distingir-los de la resta. Ara bé, potser les definicions de sucre i aigua eren massa científiques.

Després de la pausa, Josep Lacreu (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i Joan Rebagliato (TERMCAT) van parlar de la variació geolectal en l’obra de Fabra. Ens van fer adonar que tot i que no té sentit que en terminologia especialitzada es forci la variació, de vegades una solució terminològica pot desanimar als parlants d’una regió a utilitzar-la. En són exemples eines o sortir en un programa informàtic, que a València seria més natural dir ferramentes o eixir. Aquestes diferències poden fer que el parlant d’un dialecte diferent no es motivi a utilitzar la terminologia en català.

Finalment, la Marta Sabater (TERMCAT) es va asseure en una taula rodona per parlar de la influència en l’obra de Fabra del seu interès per la llengua, la ciència i els esports amb Núria Bort (Enciclopèdia Catalana), un servidor i Rudolf Ortega (periodista i lingüista), que cobríem els mateixos temes, respectivament. Pot ser lleig que ho digui jo, però ho vam fer tan divertit com informatiu. Vam parlar dels reptes que tenia Pompeu Fabra en la terminologia d’aquests àmbits i de quines solucions va trobar. I encara vam trobar temps per reflexionar sobre els reptes que tenim actualment.

Això ha estat només un petit tast del que van ser els Espais Terminològics 2018. Si ara us sap greu haver-vos-ho perdut o si hi vau ser i voleu recordar i ampliar informació, estigueu atents a quan el TERMCAT publiqui el llibre corresponent.