Corro, corro pels carrers, corro

Aquesta ha estat la primera setmana de la meva nova rutina. Tinc molt de temps lliure o, millor dit, tinc feina a distribuir lliurement en el temps. Pensava que em sobraria temps, però quan creus que tens molt temps lliure agafes compromisos de més.

Dimecres passat després de sopar, tot i que dijous és el dia que em llevo més d’hora, em van proposar sortir una estona; no seria el primer dimecres que ho fes. L’endemà vaig llevar-me vint minuts més tard i vaig arribar a l’escola tot just per anar directe cap a la classe. No cal preocupar-se per la son quan treballes amb nens; ja faran per mantenir-te despert.

Bip bip!

Acabades les classes vaig córrer cap a casa, vaig redactar unes coses i vaig dinar. Havia de firmar el contracte de la nova feina de les tardes abans d’anar a treballar. Però el contracte era a Gràcia i la feina és a Sant Gervasi i vaig caminar mitja horeta ben bona, que és el mateix que trigues esperat l’autobús o fent la volta amb metro i FGC.

Després vaig tornar a Gràcia per a fer una copa ràpida i anar al nou quasi-pis d’una química per a fer uns biquinis ―evidentment― amb la sandvitxera que em van regalar quan vaig presentar el màster (dedico el bloc a explicar com faig els biquinis artesanalment i ells trenquen la màgia). Abans de mitjanit ens vam quedar sols l’amfitriona, una noia i jo perquè tancava el metro. L’altra noia viu a prop d’allà i jo a peu només trigo quaranta minuts. Elles van trobar que a les dues de la matinada aquest “només” era injustificat, però és que sóc de poble.

Divendres vaig llevar-me just per a dutxar-me, posar la rentadora, fer el dinar mentre esmorzava i córrer cap a l’escola, on a l’hora de dinar vaig començar les classes d’anglès a la directora. I ara em pregunto on és aquella vida contemplativa que fa un mes semblava venir.

6 thoughts on “Corro, corro pels carrers, corro

  1. Home, Pons, jo sempre busco carrers secundaris. I reconec que aquell dia vaig fer-me tot el passeig de Gràcia, però passades les dues un dijous tampoc no hi ha tanta vida.

    Joan, saludable, ràpid… et falta un motiu!

    Ja ho veus Maria, de Vilafranca del Penedès i Sant Quintí de Mediona, depèn de la temporada. Tantes vegades que m’han dit “Tu ets de poble, no?”

  2. Retroenllaç: Els últims sopars, en plural « Visc en un bloc

  3. Retroenllaç: És tard, no sé quina hora és « Visc en un bloc

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s