Com parlar correctament per Nadal

[Aquí teniu la meva entrada de desembre a Curiositat.cat. Tot i que ja fa un parell de setmanes que es va publicar i els lectors d’allà tenen avantatge, vosaltres encara sou a temps de parlar bé aquestes festes.]

Tot just ha començat l’advent [temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i comença el quart diumenge abans d’aquesta festa; s. XV, del llatí adventus (‘vinguda’)] i els carrers ja estan engalanats amb llums de colors, com cantava Sau, perquè s’acosta Nadal [s. XIV, del llatí (dies) natalis (‘(dia del) naixement’)].

Molt probablement a casa ja esteu preparant l’arbre de Nadal. Per cert, recordeu-vos de no posar-hi espumillón com fan els espanyols i poseu-hi serrellets. I alguns també muntareu el pessebre [1400, del castellà pesebre, del llatí praesēpe (‘establia’ o ‘menjadora’); la forma castellana podria provenir del valencià pesebre (‘menjadora’), tenint en compte que les figures del pessebre van ser introduïdes a Espanya el s. XVIII per artistes valencians].

En la vigília de Nadal o nit de Nadal, potser anireu a la missa del gall; i segur que tots us reunireu amb la família el dia 25, i és que per Nadal cada ovella a son corral. Però recordeu que hi ha un sol Nadal cada any, per tant, només podem parlar de Nadals si fem referència als Nadals de diferents anys. O sigui que no pregunteu a ningú què farà per Nadals, perquè potser no ha pensat encara en els pròxims anys.

El que sí que podeu preguntar és si cantaran nadales [1900] o si es faran regals [1500, derivat de regalar, del francès régaler (‘fer festa a algú’), derivat de galer (‘divertir-se’)]. I als més afortunats els tocarà la grossa de Nadal, perquè als espanyols els toca el gordo, però sembla que als catalans ens agrada més que ens toquin les dones, encara que estiguin grosses.

De fet, grossos hi podem acabar tots després de la sopa de galets de Nadal amb pilota, els canelons [de l’italià cannellóne, del llatí canna (‘canya’)], el torró [s. XIV, d’origen incert, probablement derivat de torrar o de terra —amb el sentit de terròs, per comparació amb un conglomerat de terra], els polvorons i el tortell de Reis [s. XVII, derivat del català antic torta (‘mena de pastís’), que prové del llatí].

Ara bé, per si hi ha cap ateu convençut i no vol sentir a parlar de tot això —tot i que és probable que faci una excepció amb el menjar i els regals—, el que faré serà desitjar-vos un neutral: Bones festes!

I no oblidem el Tió! Que, a més a més, té l’avantatge de ser pagà. (font)

I no oblidem el Tió! Que, a més a més, té l’avantatge de ser pagà. (font)

BRUGUERA, J. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

BRUGUERA, J. Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996.

Enciclopèdia Catalana. Diccionari de frases fetes, refranys i locucions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

TERMCAT. Cercaterm [en línia]. <http://www.termcat.cat/>.

3 thoughts on “Com parlar correctament per Nadal

  1. Retroenllaç: Plurals i singulars barbàrics: fem-ho bé aquest Nadal | Traduquímica et al.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s