Els Reis no són els pares, són les carpetes

Ahir era el dia de Reis, avui és oficialment dia d’aprofitar els regals. Això està molt bé si n’has tingut, però ja sabeu que els regals i jo no ens acabem d’avenir. A més a més, a Catalunya el típic és el Tió.

L'Olentzero.

Hi ha quatre fenòmens màgics relacionats amb els regals que poden sonar als peninsulars: els Reis Mags, el Pare Noel, l’Olentzero i el Tió.

Els Reis Mags són els únics que se celebraven a casa meva. Ho sé, el Tió és més nostre, però som una família humil i els Reis tenien més ressò mediàtic; el Tió era més fàcil d’obviar. És curiós perquè a la resta del món els Reis no són ningú, però ja sabem que aquest país està ancorat en la monarquia.

El Pare Noel és molt més internacional i amb el temps s’ha infiltrat a les nostres llars ―no pas a la nostra, massa humil―, però de fet d’això es tracta la seva feina, d’entrar a les cases d’amagat.

L’Olentzero no és tan conegut. És el Pare Noel basc. De fet és el Pobre Noel basc perquè en comptes de venir del Pol Nord amb un trineu espatarrant i un abric caríssim, ve de les muntanyes a peu amb quatre parracs. No és difícil d’entendre; si ha de comprar regals per tots els nens bascos, no li pot quedar gaire per viure com un rei.

El Tió.

Per acabar tenim el Tió, el nostre estimat tronc que alimentem amb molt d’amor durant dies per poder escalfar-lo a garrotades al final i que ens cagui regals.

Doncs res d’això. En realitat qui fa els regals per Nadal són les carpetes. Sí senyor, ahir al matí vaig obrir una carpeta i hi vaig trobar cent euros que no recordava haver-hi deixat. No va ser un mal dia de Reis al capdavall.

Pregunta no retòrica: Què us han regalat aquest Nadal? I quin personatge?

6 thoughts on “Els Reis no són els pares, són les carpetes

  1. Tu!! 100 euros oblidats? Jo d’això no me n’oblido!!
    Nosaltres a casa meva som de Tió.. res de Pare Noel i per Reis el tortell i dinar familiar!

  2. Felicitats per aquesta carpeta tan regaladora, no serà una qualitat màgica que té?

    Referent al Tió de Nadal i a la incongruència a la que en algunes llars s’ha arribat en perdre la referència del foc: l’alimenten, l’abriguen i el dia de Nadal s’acaba ‘esclafant-lo a garrotades’ fent apologia de la violència gratuïta. Et recomano l’article ‘El Tió de Nadal i la violència’, el trobaràs a:
    http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/blog/270/el-tio-de-nadal-i-la-violencia

    Bon Any!

  3. Cin, ja saps que jo visc en l’abundància i per a mi això és quincalla. A casa nostra es van fer els Reis fins que els petits érem tan grans que les mares s’intercanviaven els mateixos bitllets sense embolicar i van decidir que no calia fer tant de moviment. També vam abandonar el dinar familiar perquè ja en fèiem un per cap d’any, tot i que aquell també va acabar desapareixent.

    Sophia, he provat d’obrir-la més vegades i sembla que no funciona. Potser és només un cop l’any, hauré d’esperar als següents Reis. I molt bo l’article del Tió. Si quan sóc gran tinc llar de foc a casa, recuperaré l’antiga tradició.

  4. Doncs a mi calerons i un netbook… no em puc queixar. Jo em vaig autoregalar el guitar hero amb la bateria i tal… per treure l’artista que tinc a dins… XD Ara, de moment no tinc cap carpeta d’aquestes que tens tu… ara que potser és perquè no l’he obert en tot el Nadal…

  5. Retroenllaç: Nadal i el karma « Visc en un bloc

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s