‘Les hores detingudes’

SOLSONA, Ramón. Les hores detingudes. 1993.

«Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’atenció en la memòria d’un jove vidu en, l’intent de fixar el fulgor d’una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps.»

Quaderns Crema (2001)

Edició de Quaderns Crema (2001)

Un home enviuda de vacances. Passats quatre anys ens narra la història del viatge, els anys que van venir després i els que ja havien passat abans. Els tres temps s’alternen en diferents capítols i de vegades des del punt de vista del seu sogre o de les seves filles.

És un llibre molt introspectiu i ple de referències al món clàssic —la dona era professora universitària de filologia llatina. De fet, el primer capítol és un resum de la història d’Ostia Antica. La resta de la novel•la tracta dels sentiments del vidu. Fets en sí n’hi ha pocs.

No és, doncs, gaire una narració d’accions, sinó més aviat un àlbum de fotografies de la seva vida. Per aquesta raó, no hi ha gaire intriga, tret de saber com succeirà la mort. Tot i que, d’altra banda, tampoc no és gaire sorprenent.

Podríem dir que és un text més aviat avorrit que he llegit perquè una amiga va fer net de llibres i me’n va fer l’hereu.

4 thoughts on “‘Les hores detingudes’

    • La mateixa història es pot explicar amb més o menys gràcia. Potser hauré de llegir Un home de paraula per veure com sona amb un altre estil. Gràcies per la informació.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s