SOLSONA, Ramón. Les hores detingudes. 1993.
«Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’atenció en la memòria d’un jove vidu en, l’intent de fixar el fulgor d’una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps.»
Edició de Quaderns Crema (2001)
Un home enviuda de vacances. Passats quatre anys ens narra la història del viatge, els anys que van venir després i els que ja havien passat abans. Els tres temps s’alternen en diferents capítols i de vegades des del punt de vista del seu sogre o de les seves filles.
És un llibre molt introspectiu i ple de referències al món clàssic —la dona era professora universitària de filologia llatina. De fet, el primer capítol és un resum de la història d’Ostia Antica. La resta de la novel•la tracta dels sentiments del vidu. Fets en sí n’hi ha pocs.
No és, doncs, gaire una narració d’accions, sinó més aviat un àlbum de fotografies de la seva vida. Per aquesta raó, no hi ha gaire intriga, tret de saber com succeirà la mort. Tot i que, d’altra banda, tampoc no és gaire sorprenent.
Podríem dir que és un text més aviat avorrit que he llegit perquè una amiga va fer net de llibres i me’n va fer l’hereu.
Traduquímica 
opino que no el llegiré
Bona opinió. Una noia que també se l’ha llegit està d’acord amb la meva valoració.
Opino el mateix que el Pons. Tot i l’argument m’ha recordat a Un home de paraula, de l’Imma Monsó, que em va agradar força.
La mateixa història es pot explicar amb més o menys gràcia. Potser hauré de llegir Un home de paraula per veure com sona amb un altre estil. Gràcies per la informació.