Tots hem vist cartells lingüísticament qüestionables. I com ens agrada criticar-los. Per tant, això és el que farem avui.

Des que treballo al laboratori he vist molts cartells, no tots sobre química i no tots ben escrits. Aquí en teniu un parell.

Ús incorrecte de l’infinitiu

«No utilitzar en cas d’incendi»
«Mantenir aquesta porta tancada»

En castellà la RAE indica que l’imperatiu es pot expressar amb la forma imperativa del verb pròpiament, amb el subjuntiu o amb un infinitiu segons el context.

• Tómate la sopa y deja de molestar.
• Que te calles.
• Poneos el pijama y dormíos cuanto antes.
• No lleguéis tarde.
• Cierren la puerta y siéntese, por favor.

L’infinitiu és només quan va precedit de preposició en l’expressió col·loquial i en indicacions, advertiments, recomanacions o avisos dirigits a interlocutors indeterminats com a infinitiu amb valor exhortatiu.

• Niños, a dormir.
• Lavar a mano.
• No fumar.

Aquest ús de l’infinitiu genera el problema bastant estès de l’ús d’infinitiu en els primers casos («Si me queréis, irse*» en comptes de «Si me queréis, idos»).

A sobre, el cartell està mal enganxat

En canvi, el problema del català és, com altres vegades, el castellà. En català l’infinitiu no es pot utilitzar mai amb valor imperatiu, com indiquen el Llibre d’estil de la UPF, l’Ésadir i els criteris de la URV (pàgina 72).

«No l’utilitzeu en cas d’incendi» o «No utilitzeu l’ascensor en cas d’incendi»
«Mantingueu aquesta porta tancada»

Fixeu-vos també que dir només «No utilitzeu en cas d’incendi» us deixa una mica amb el dubte de què no heu d’utilitzar. Per això hi afegeixo el complement directe.

Però alerta! El problema està tan estès que fins i tot Google corregeix erròniament «Volíeu dir: no utilitzar en cas d’incendi”» quan es busca la frase amb l’imperatiu correcte. Estem condemnats?